5è Berenar literari a la Llibreria El Cucut

El Berenar Literari és la festa que més ens estimem i en la que us convidem amb més orgull.

Aquest any és la cinquena edició i, com podeu veure en el cartell que adjuntem, són seixanta els escriptors, il·lustradors  i editors que vindràn amb la intenció de dedicar els seus  llibres, xerrar amb vosaltres i tastar el vi i els brunyols.

Hi ha llibres per a tothom, no en tingueu cap dubte.

Cada vegada hem intentat millorar els espais per facilitar la conversa. Esperem que tots hi estigueu ben còmodes.

Per segona vegada, hi haurà el vi de Xuriguera Faixedas, amb el seu segell Caralluna del Montgrí. Els brunyols, com cada any, els ha fet la Magda.

En Carles farà intervencions en directe per a “la Tribu” de Catalunya Ràdio des del Berenar.

A grans trets, el “protocol” del Berenar serà així:

  • A les 16.30h. Benvinguda de M.Teresa Calabús i de l’Alcalde de Torroella de Montgrí, Sr. Jordi Cordón
  • a continuació, breu descripció al públic assistent de la distribució dels espais habilitats.
  • a les 17.00h. comença el berenar
  • a les 18.00h. fotografia oficial de tots els autors convidats.

Durant tota la tarda, qui tingui interés a dirigir-se al públic assistent, tindrà un micròfon a la seva disposició.

Aquí acaba qualsevol intent de protocol.

La veritat és: Campi qui pugui.

Cliqueu, sisplau, aquest enllaç: http://www.llibreriaelcucut.cat/berenar-literari

 

 

"Robar creativitat i provocar el desastre" per Josep M. Boixareu

Robar creativitat i provocar el desastre

Fa un cert temps es parlava del desastre que es podria provocar si proliferés fins al límit la pràctica de la reprografia il·legal que aleshores consistia fonamentalment en fotocopiar indiscriminadament material protegit pel Dret d’Autor, o sigui llibres, revistes, partitures musicals, etc. Els autors creadors deixarien de perdre l’estímul econòmic legítim de percebre compensació econòmica pel seu treball. Es deixaria de publicar i aniríem a parar a la precarietat cultural, a un desastre social. Doncs bé, amb la popularització de tota mena de mitjans digitals, aquest risc s’ha estès del sector de l’edició a d’altres de més potència econòmica, com són la música, el cinema, els videojocs o les sèries de televisió. L’Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals acaba de publicar un informe sobre “el consum il·legal de continguts digitals descarregats d’internet” que, segons l’Observatori, segueix creixent sense fre. Les dades que comento han estat extretes del dit informe.

La pirateria digital (ara tot és digital) representa el 87,94% del conjunt del consum digital que, en valor de mercat, representen 23.265 milions d’euros. Dades del 2014. Al capdavant hi va la música amb un valor de mercat pirata de 6.773milions d’euros, que per a la industria espanyola d’aquest ram representa un lucre cessant (pèrdua de beneficis per aquesta causa) de 410 milions d’euros. A grans trets la indústria del cinema tindria uns perjudicis semblants. La de videojocs de 5.409 i 226 respectivament. Totes aquestes xifres són robatoris perpetrats als creadors i ala indústria que fabrica i distribueix els respectius productes.

Sobre els sectors que conec de més a prop: escriptura, edició i llibreria, m’estendré una mica més. El valor de mercat dels continguts digitals piratejats del sector del llibre va ser (el 2014) de 2.680 milions d’euros, que representà un lucre cessant per aquest sector de 100 milions d’euros. Aquesta xifra, per a un sector com el del llibre que passa per dificultats, és una barbaritat i a curt o mig termini pot representar, com ja està passant, el tancament d’editorials, llibreries (presencials i virtuals), distribuïdors i la ruïna d’escriptors, traductors, il·lustradors, correctors, maquetistes i empreses d’arts gràfiques. El desastre econòmic, laboral i cultural pot ser incalculable en un futur pròxim.

Manllevant una frase de Jaume Cabré (del seu darrer llibre Les incerteses), confesso que no sóc sociòleg, però sóc usuari de la nostra societat i tinc coses a dir. Sociològicament i èticament trobo impresentables les excuses que es donen per “justificar” el pirateig. “Els continguts originals són molt cars”. “Ja pago la meva connexió a internet”. “Rapidesa i facilitat d’accés”. “Piratejo més per la pujada de l’IVA”. “No pago per un contingut que després no m’agradi”. “Ho fa tothom”. “L’original i la còpia tenen la mateixa qualitat”. “No hi ha conseqüències legals per al pirata. No passa res”. “No estic fent mal a ningú!”. A qui es fa mal, en quines quanties i amb quina transcendència, ja ho he explicitat abans, però hi afegeixo unes dades de l’informe, per si no n’hi havia prou: Si no hi hagués pirateria hi hauria 29.360 llocs de treball més i l’Estat recaptaria 638 milions addicionals en impostos. Piratejar continguts culturals, de lleure o del que sigui és un robatori. No hi valen excuses com algunes de les citades fa poc. Si algú veu un rellotge que li agrada molt en un aparador però el preu és massa car, decidirà robar-lo? Potser l’enxamparan i serà condemnat però, és clar, en un robatori de continguts digitals o no digitals “no hi ha conseqüències legals per al pirata; no passa res”. Tot s’hi val! “Ja pago la meva connexió a internet”. Això és no saber o no voler entendre la diferència que hi ha entre el valor de la connexió i el dels continguts descarregats il·lícitament. És com si anessis en un transport públic i et creguessis amb el dret de robar un extintor perquè ja has pagat el bitllet. Tot plegat, excuses de mal pagador i de lladre. Sí, és així, que ningú no s’escandalitzi.

Estem en una societat on molts voldrien que la cultura fos gratis, és un bé comú. Tothom, professional, treballador o empresari presta un servei, un bé generalment comú. Perquè els transports públics no són gratuïts? Perquè no ho és el menjar? És cert que la revolució digital ha modificat alguns aspectes importants de les nostres vides. Portem l’smart phone a la butxaca i tenim l’ordinador a casa i a la feina. Ens podem baixar el contingut d’un llibre en un suport electrònic. Llegirem més? Qui sap! La venda de llibres en paper està baixant, però els continguts piratejats a internet estan augmentant significativament. Els continguts legals de llibres digitals no compensen la davallada del llibre en paper. Les grans tecnològiques i els “carriers” d’internet estan fent la primera pela gràcies als pirates i a costa d’unes indústries culturals que el dia que desapareguin anirem al desastre social i humà.

Josep M. Boixareu, editor i escriptor

 

 

 

Convocatòria dels ajuts de la ILC

S'han publicat al DOGC els ajuts destinats a persones físiques i jurídiques que realitzin activitats relacionades amb les lletres.

El termini de presentació de sol·licituds és del 17 al 30 de març de 2015. Es convoquen aquestes modalitats:

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/noticies/item/782-oberta-la-convocatoria-dels-ajuts-de-la-ilc

Kosmopolis 2015. VIII Festa de la Literatura Amplificada

Cada nova edició de Kosmopolis explora el que està passant en aquest territori en què la literatura, en la seva concepció més oberta, reinterpreta el passat, imagina el futur i ens permet entendre un present sempre canviant. La literatura s’expandeix amb les seves pròpies armes i també amb l’ajuda de la resta de les arts i les ciències. Romanen les grans discussions, sota noves estratègies. Realitat i ficció, la barreja dels gèneres, la influència dels clàssics, les virtuts i els límits de l’objecte llibre, els drets del lector, la reivindicació dels autors. I també les zones sense cartografiar, allà on continuem buscant el que és nou.

Del 18 al 22 de març de 2015 tindrà lloc l'edició d'aquest any i aquestes són algunes activitats relacionades amb les llibreries i el món de l'edició:

  • Llibreries i estratègies de supervivència
  • El llibre: del paper al píxel. Un estat de la qüestió
  • Estratègies de distribució d’e-books a Internet
  • Les fires del llibre i els festivals com a escenari per fer negocis i relacions públiques

Més informació

 

"Llull com a oportunitat" per Jaume Subirana

A la primera lliçó dels manuals de gestor públic suposo que hi figura el consell de presentar sempre que es pugui els problemes com a oportunitats (de canvi, de millora). Aquest any en fa set-cents de la mort del filòsof i escriptor Ramon Llull, un dels fundadors de la literatura catalana i un dels primers a utilitzar, ja al segle XIII, una llengua romanç per parlar en prosa de Déu i del bon govern del món. 

Llull té la gràcia i la complicació que va ser mallorquí i alhora, per família i per com anaven llavors les coses (abans de l’Espanya sempiterna dels Wert i Margallo), català. Té la gràcia i la complicació que va ser filòsof i, alhora, teòleg, i no només teòleg sinó aferrissat propagador de la fe cristiana (“foll de Déu”, li deien, i “Doctor il·luminat”). Té la gràcia que va escriure en català però també en llatí i en àrab (i, menys, en occità, francès o castellà) perquè és un apologeta i la llengua per a ell se subordina a la funció del text. Té la gràcia i la complicació que va escriure centenars d’obres, desenes de milers de pàgines, que avui no sempre són fàcils de llegir i entendre. 

Això no obstant, els set-cents anys de la seva mort em semblen una ocasió excel·lent per reivindicar la feina intel·lectual, el compromís personal, la visió internacional, la màxima exigència a una llengua viscuda en comunitat i, alhora, la prioritat del plurilingüisme i l’aposta central per les traduccions. Ja tindríem política cultural: mirin si donen de si, les gràcies i les complicacions d’un personatge com Ramon Llull! Deixem en segon pla si hi haurà o no canvi de govern a les Balears i al País Valencià (malament, quan els clàssics depenen del que interessi a un Bauzá o del que opini un Toni Cantó). Donem mitjans i altaveu als savis (Lola Badia, Albert Soler) que coneixen Llull, fem encàrrecs als grans escriptors que el sàpiguen llegir (com va fer Enric Casasses amb el que ja havia fet Verdaguer a les Perles de l’Amic e Amat), pensem en institucions com el Centre de Documentació Ramon Llull (centrellull.ub.edu) de la Universitat de Barcelona en termes d’infraestructures d’estat. Aprofitem l’oportunitat. No n’hi haurà gaires més de tan bones.

Jaume Subirana

Publicat a El Periódico, 18-II-15

 

 

 

 

 

Último mes Desembre 2017 Mes següent
L M X J V S D
week 48 1 2 3
week 49 4 5 6 7 8 9 10
week 50 11 12 13 14 15 16 17
week 51 18 19 20 21 22 23 24
week 52 25 26 27 28 29 30 31