Fira Internacional del Llibre Antic

Llibre antic a la Casa Batlló

Ignasi Aragay

 

 

Després d'uns anys d'absència i alguns fracassos de públic, Barcelona torna a acollir la Fira Internacional del Llibre Antic -cal no confondre-la amb la del llibre d'ocasió-, que malgrat el context de crisi es presenta com la cita amb més presència estrangera dels últims anys, 28 expositors. De Catalunya i la resta de l'Estat n'hi ha 24. En conjunt, doncs, 52 llibreries presenten peces úniques valorades entre 100 i 50.000 euros.

L'entrada gratuïta (els organitzadors esperen 5.000 visitants), un emplaçament excepcional (les antigues cavallerisses de la Casa Batlló) i la possibilitat que el públic porti llibres perquè li facin una taxació també gratuïta (només diumenge) són les altres novetats d'aquesta edició, que si bé es vol que sigui biennal i que mantingui Barcelona com a seu: "Tot dependrà de les vendes i l'assistència de públic", diu el director de la fira, Albert Obradors.

Anys enrere la fira havia alternat Barcelona i Madrid. La capital espanyola és la que té més pes en el sector. València i Lisboa són les altres ciutats peninsulars amb una important presència de llibreters antiquaris. L'Associació Ibèrica de Llibreries Antiquàries, entitat organitzadora creada a Catalunya el 1991, té més d'una cinquantena de membres. Els llibreters catalans han aconseguit retornar la fira a Barcelona en pugna amb Madrid.

Entre els participants estrangers destaquen establiments com la Librairie Chamonal, la Camille Sourget i la Thomas-Scheler. Quant a les obres en venda, hi ha un tractat d'astronomia del 1664, en castellà i editat a Madrid (el ven per 36.000 euros Llibres del Tirant). Es podrà veure un text de bruixeria en llatí, d'Ulrico Molitor, publicat a Alemanya el 1489, un bestseller de l'època (l'ofereix Astartola per 35.000 euros). Un tractat sobre la vinya i el vi, imprès a París el 1537 (15.000 euros, Antiquària Ferré) i diverses edicions d'El Quixot són altres peces rellevants d'una oferta d'uns 6.000 exemplars.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 32. Dimecres, 12 de maig del 2010

L'AVENTURA DELS LLIBRES

LA CULTURA CATALANA HA SOBREVISCUT HEROICAMENT A TRAVÉS DELS LLIBRES

L'aventura dels llibres

Josep Maria Solé i Sabaté / Catedràtic d'història contemporània a la UAB
 

GUILLEM CIFRÉ

 

Es pot fer la història de la cultura catalana a través dels llibres, un camí de fets extraordinaris. Fent una breu referència a les primeres obres de l'Edat Mitjana, inclouríem les Quatre Grans Cròniques, de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós de finals del segle XIII i el XIV. S'escriuen uns fets que, més enllà de ser les úniques autobiografies de monarques medievals, mostren aleshores la centralitat política dels nostres regnes, i formen alhora el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval. Seguim amb Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca: cal recordar que el magnífic Quixot la salva de la crema de llibres.

DE REREFONS HI HA EL COMERÇ CATALÀ a la Mediterrània, que arribava a molts ports, i el que se'n digué Consolat de Mar, això és, l'organisme de dret marítim català a propòsit del mar per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. També la presència catalana a Atenes i Neopàtria, una ferotge república de soldats, que inclou la influència de l'estratègia catalana militar en els turcs, malgrat que van ser molt enemics, com esmenten els especialistes en Bizanci.

Després períodes culturals foscos per la pèrdua de la nissaga reial pròpia i totes les crisis unides, econòmica, demogràfica i social. Caps de brot com el Rector de Vallfogona, culte, conceptual i xaró al segle XVII. El següent segle de mal borràs sota uns Borbons estrangers i violents, altre cop al segle XIX un rebrot miraculós fins a l'esclat general de la Renaixença i, cal recordar-ho, el redreçament econòmic.

VINDRIA QUI PRIMER VA LLAURAR en solc profund, segons diu Palau i Fabre referint-se a Verdaguer: són l'Atlàntida i Canigó. També Narcís Oller i ja una corrua d'escriptors i llibres de nivell que ja no s'aturaria fins a la Guerra Civil. Però el franquisme és genocida en persones i cultura, i hi ha també catalans de casa bona que col·laboren en la voluntat de destruir el català com a llengua culta. Després de la més dura postguerra arribarem al present, i malgrat tot vivim un segle d'or, com explica Joan Triadú. Mai hem publicat tant, tan bé i de tanta qualitat.

EL REDREÇAMENT ÉS FONAMENTALMENT obra d'un poble sense classe dirigent; aquesta està, en la seva gran majoria, lliurada a Madrid, per una memòria farcida de por i per interessos de diners immediats i horitzó de vol gallinaci. Però la gent sap o redescobreix que hi ha una Biblioteca de Catalunya, unes obres gegantines d'en Sagarra, Pla, Espriu, Sales, Rodoreda i molts més, ateneus, centres i entitats culturals que rescaten del passat l'oblit obligat i perseguit del nostre patrimoni cultural. La gent de Boccaccio i la Gauche Divine dels anys 60 miren al món però menyspreen el propi país; potser hi festejaran una mica de resquitllada, però mai, ells tan liberals!, hi fan l'amor. Ni un sol compromís en ferm entre whisky i gintònic, impulsen autors i premis en castellà a tot volum radiofònic i televisiu, però no es recorden del món cultural català que ha d'estar mut i sense llums i focus al seu propi país. Ara bé, els temps estaven canviant. A l'única biblioteca per a tothom que era l'autobús d'Òmnium, que anava pels pobles prestant llibres i fent que la gent agafés gust a llegir en català, s'hi van anar afegint biblioteques als barris i als pobles, des d'entitats financeres es tapaven forats negres d'incúria terrible.

MALGRAT EL FRANQUISME la gent es va anar acostumant als llibres catalans. El tàndem biblioteques i editorials va ser una còpula perfecta. Començant pels nens, fent literatura infantil. Estem en l'inici de l'etapa del llibre digital, diuen que pot ser una amenaça per al de paper, però fins ahir mateix la tria de llibres, els consells de les bibliotecàries i bibliotecaris, l'intercanvi amb els amics, la recomanació, escollir-lo per la portada, l'olor del llibres, els llibres que es tenen com amics a prop encara que no es necessitin, els llibres que ens fa mal llençar perquè ja són de la família... i tantes sensacions més. Una aventura heroica que hem guanyat a un enemic implacable. El mateix que avui, PSOE o PP, ens ridiculitza amb el Tribunal Constitucional i se'n fot de l'Estatut. I dia a dia ens empobreix una mica més.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dissabte, 15 de maig del 2010

Último mes Gener 2018 Mes següent
L M X J V S D
week 1 1 2 3 4 5 6 7
week 2 8 9 10 11 12 13 14
week 3 15 16 17 18 19 20 21
week 4 22 23 24 25 26 27 28
week 5 29 30 31