Pregó de Rafel Nadal al Premi Llibreter (2015)

Compartit amb tots vosaltres el pregó que Rafel Nadal va llegir al Premi Llibreter d'enguany.

"LLIBRETERS

Ja sabeu que hi ha autors que amaguen subtils missatges d’amor entre les pàgines dels llibres de papallones i que hi ha llibreters que deixen targetes de visita amagades entre els prestatges de les vostres llibreries, com una picada d’ullet per convidar-vos a tornar la visita qualsevol dia. Jo no amago res. Ni als llibres ni a les estanteries. Però quan arribo per primer cop a una ciutat que m’és desconeguda busco abans que res els aparadors de les llibreries. Amb els llibres que hi reconec m’imagino com deu ser la vida a la ciutat i la començo a sentir una mica meva. Després, si a través dels vidres veig el llibreter, us reconec a vosaltres, i sé que només d’arribar ja tinc a la ciutat una adreça amiga.

No sé què ho fa, però a totes les grans ciutats del món les llibreries són espais tranquils, que conviden a aïllar-se del brogit exterior i a concentrar-se en els llibres. Als pobles és exactament el contrari: les llibreries són espais vivíssims, gairebé agitats, que conviden a oblidar la calma exterior i a deixar-se anar a tota velocitat per una finestra oberta al món.

Ja veieu que molts tenim amb vosaltres costums rituals, com actes d’amor, petits i delicats, que parlen millor del vostre ofici que les piles d’informes i de xifres amb els quals us enterren sovint aquells que us volen explicar la vostra vida.

Intentaré no fer com ells i evitaré la temptació de fer una radiografia del sector, que vosaltres coneixeu millor que ningú. No us parlaré de vendes, ni d’ingressos, ni d’estadístiques, que els números que quadreu cada vespre molt sovint desmenteixen. Tampoc no us faré pronòstics cridaners sobre els suports físics i virtuals dels llibres ni sobre els canals de distribució del futur (en definitiva, suposo que si l’especialista informàtic de les novel·les d’en Camilleri és precisament en Catarella deu ser per alguna cosa). I també resistiré la temptació de fer-vos un discurs polític, perquè vosaltres patiu directament les conseqüències de les decisions d’alguns ministres ineptes que s’han esforçat a fer bones les pitjors profecies literàries sobre la carrera de la humanitat cap a la idiotesa i la vacuïtat definitives.

Aquests darrers quatre anys he corregut Catalunya de punta a punta responent a les convocatòries de molts de vosaltres, que m’heu acollit a casa vostra com si fos casa meva. He anat de llibreria en llibreria, de vegades quatre i cinc dies per setmana, i he vist com us cuideu de nosaltres: com ens recomaneu, com ens busqueu els lectors idonis, com ens veneu. Com ens feu d’editors, de crítics i d’agents literaris. I també he tingut ocasió de veure com penqueu per suplir una xarxa cultural insuficient: he vist com feu de cases de cultura, de clubs de lectura, de biblioteques, de punts de trobada, de centres d’agitació cultural i artística i d’espais de debat i compromís polític. Us he vist presentar els actes més solemnes i us he vist traginar pesants piles de llibres.

No sé si els editors són prou conscients que sense vosaltres, sense aquesta cuina cultural slow vostra, sense aquesta extraordinària xarxa de cultura quilòmetre zero, tot això nostre deixaria d’existir, perquè no podríem competir amb models globals de pressupostos altíssims. Vingui el que vingui en el futur, s’imposin el model, el format i el suport culturals que s’hagin d’acabar imposant, estic convençut que sense la vostra presència per tots els racons de Catalunya, moltes editorials, molts autors i moltes històries deixarien d’existir.

Per això, quan avui em regaleu l’honor d’aquesta tribuna, el dia de la vostra festa, no puc utilitzar-la per res més que per donar-vos les gràcies. Gràcies per ser-hi. Gràcies per resistir. Per acollir-nos. Per promocionar-nos. Gràcies per creure en nosaltres.

No sempre us ho sabem dir, però som plenament conscients que si venem és perquè ens veneu. Ens llegeixen perquè ens recomaneu. Estem vius a les vostres estanteries perquè ens hi feu un racó quan ja no us hi cap ni un llibre més. Sobrevivim perquè hi arrisqueu els vostres diners i les vostres hores de feina, que sovint no cobreu.

Algú de vosaltres em podria dir que no n’hi ha prou de donar les gràcies. Que la fidelitat i el reconeixement es demostren posant-hi el coll. Hi estic d’acord. Per això aprofito també aquesta tribuna per comprometre’m públicament amb tots vosaltres. Tibeu de nosaltres i no us fallarem. Jo no us fallaré. Us prometo que vindré a casa vostra cada cop que em crideu. Vindré a veure els vostres lectors cada cop que m’ho demaneu. I em trobareu al vostre costat cada cop que ho necessiteu.

L’enhorabona per la festa i l’enhorabona per uns premis que, en definitiva, demostren un cop més la vostra voluntat de ser prescriptors actius, sobretot quan penseu que podeu corregir alguna injustícia flagrant en la difusió dels llibres que us agraden.

Acabo. Un cop més, de tot cor, gràcies. Un milió de gràcies.

I amb permís d’en Quim Masferrer, deixeu-me dir:

Llibreters de Catalunya, sou molt bona gent!"

 

Último mes Abril 2018 Mes següent
L M X J V S D
week 13 1
week 14 2 3 4 5 6 7 8
week 15 9 10 11 12 13 14 15
week 16 16 17 18 19 20 21 22
week 17 23 24 25 26 27 28 29
week 18 30