Les vendes de Sant Jordi, amb més dades que mai gràcies a Libridata

El Gremi de Llibreters de Catalunya va presentar ahir als mitjans les previsions de cara a Sant Jordi en un acte en què va valorar l’enorme varietat d’oferta disponible i la confiança que aquesta edició signifiqui el canvi de tendència de la crisi de consum que patim.

Pel que fa a les dades sobre vendes, aquest any comptarem amb informació fins al dia anterior gràcies a Libridata, sistema que envia informació de manera automàtica de 220 punts de venda (llibreries, cadenes de llibreries, hipermercats, grans superfícies, etc), a banda de les prospeccions estadístiques que durant la diada es fan cada any a llibreries de tot el país de diferent perfil idimensió perquè la mostra sigui representativa.

Amb tot aquest material, la llista de vendes de Sant Jordi serà més completa que mai; el rànquing definitiu de la jornada es tindrà l'endemà a partir de Libridata; al cap d’una setmana el sistema també incorporarà les dades de vendes de les parades.

Projectes del Gremi de Llibreters de Catalunya (Període 2014-18)

 

 

PROJECTES  DEL GREMI DE LLIBRETERS DE CATALUNYA

PERÍODE 2014-2018

 

 Després d’un període en què s’han plantejat i assajat diversos projectes estratègics per a les llibreries i el sector en general, la nova junta inicia el seu mandat, amb esperit continuïsta, però alhora amb voluntat de donar-hi  una empenta definitiva.

Libridata es troba ja encarant la seva projecció definitiva, amb un acord estratègic amb l’altra eina existent al mercat espanyol, Cegal en Red, i amb un model de negoci que ens ha d’aportar molt des d’un punt de vista professional.

Liberdrac s’ha d’enfortir com a imatge de marca, amb la incorporació de noves llibreries i una expansió territorial de caire internacional. A més de poder donar nous serveis als clients finals, convé preparar eines transversals per donar uns millor operativa i adreçar-nos a col•lectius concrets i amb necessitats específiques com el bibliotecari, per exemple.

Cal seguir amb la línia de donar valor de qualitat a les llibreries, preparant algun tipus de segell que ens identifiqui i buscant complicitats per a les nostres actuacions mediàtiques, com el Premi Llibreter, la continuïtat de jornades professionals i/o congressos, etc.

També caldrà incidir per mantenir i reforçar, si cal, els ajuts institucionals a diversos nivells: subvencions directes a la modernització, línies específiques de finançament.

Insistir en la línia de defensa del marc legal actualment vigent, amb una especial atenció  l’àmbit escolar, on es detecten més irregularitats.

I, naturalment, donar força i continuïtat a l’Escola de Llibreria, ampliant-la alhora cap als estudis no presencials.

El Gremi de Llibreters signa la Declaració del Cercle de Cultura a favor de l'impost de connectivitat digital

DECLARACIÓ DEL CERCLE DE CULTURA A FAVOR DE L’IMPOST DE CONNECTIVITAT DIGITAL
 
Dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el Cercle de Cultura va proposar als partits polítics catalans signar la Declaració Catalunya per la Cultura, un manifest on s’assenyalen les línies vermelles que cal no travessar per mantenir el pols cultural català. Aquest document va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català i posa de manifest el seu compromís polític per mantenir vigent, malgrat la crisi, una política cultural activa i responsable.

Un dels punts que la Declaració esmenta és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major complicitat entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals. En aquesta direcció la Conselleria de Cultura ha endegat l’estudi d’una proposta d’impost sobre la connectivitat digital que hauria de permetre la creació d’un fons essencialment adreçat a finançar la producció audiovisual catalana. 

L’impost de connectivitat permet donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals en la mesura que compromet les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Per això convé que aquesta proposta deixi inequívocament clar que el subjecte impositiu són les empreses de telecomunicacions i de cap manera els ciutadans a través del rebut que correspon al seu consum.

La creació d’aquest fons requereix la complicitat expressa de les operadores de telecomunicacions, que són en darrera instància les principals distribuïdores de continguts digitals. També requereix la complicitat responsable dels partits polítics per tal de facilitar el consens indispensable que una mesura d’aquesta transcendència necessita per a la seva aplicació immediata. 

Un impost de connectivitat, que no pas un cànon a les baixades de continguts, suposa una model impositiu proper al mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital.
El Cercle de Cultura valora positivament aquesta proposta i encoratja les diverses parts implicades a cercar les vies de negociació necessàries per endegar aquesta mesura a curt termini.

Barcelona, 20 de gener del 2014 
 

 

Llibreries vives, malgrat tot

images/imatges-actualitat/daura_retrat.jpgArticle d'Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, publicat al diari digital Núvol en resposta a l'article “La falange llibretera enfront la seva inevitable Pidna”, de Bernat Ruiz.

Arran de la recent sentència judicial que posa fi a l’afer Abacus, en Bernat Ruiz ens interpel·lava, als llibreters, sobre la realitat present i el futur immediat del nostre vell ofici. Les seves observacions, crítiques i comentaris, que agraïm, han estat contestats elegantment i contundentment pel nostre secretari tècnic, en Marià Marín. Ara doncs, i sense ànim de polemitzar per polemitzar, m’agradaria, tanmateix, fer unes reflexions per deixar diàfanament clara la nostra posició a partir de la darrera aportació titulada "La falange llibretera enfront la seva inevitable Pidna". I, potser, tancar –encara que sigui només temporalment- aquest episodi epistolar que ha tingut, si més no, l’encert de fer-nos a tots plegats reflexionar en veu alta sobre el que hem fet fins ara i definir millor els passos a seguir en endavant.

Val a dir, de bon començament, que la feina de llibreter ha estat sempre oberta a les idees i a la innovació en general. I, si bé és cert que hem tingut moments més o menys difícils o brillants, avui ens toca navegar en un entorn extraordinàriament complex i canviant. En Bernat té, em sembla, un prejudici inicial: diu que estem ancorats en velles idees i ens resistim a canviar i que quan ho fem  no reeixim. Aquest prejudici contamina en gran mesura tota la seva argumentació que és, en general, molt raonable i consistent. De fet, atribueix a la rigidesa de l’actual llei del llibre el fet que no puguem lluitar amb suficients garanties i efectivitat davant dels nous operadors internacionals i considera que la resta d’actors del sector –editors i distribuïdors- ens imposen una realitat que no ens és gens favorable. No vull pas dir que hi hagi una part de raó en el fet que, a vegades, ens hem entretingut massa a blindar legalment un model comercial que entenem just i coherent i a perseguir-ne els infractors. I mentrestant hem desaprofitat les nostres energies, que s’haurien d’haver desplegat més diligentment a analitzar al panorama real i assajar projectes estratègics de futur. Però és ben cert també que les lleis són fetes amb la sana voluntat de garantir unes regles del joc clares i positives, en principi, per a tothom; fins i tot per al consumidor final. I, lògicament, s’han de complir si no volem caure en una disbauxa permanent que ens deixi sense possibilitats reals de competir lliurement. Perquè la competència no és sana i convenient si només es focalitza en un sol punt: el preu. Si fos així, només les grans empreses -que habitualment venen altres productes amb major rotació i valor afegit- subsistirien. En aquest sentit és clar que buscar un nou model és lícit, però l’hem de trobar entre tots, no ens pot venir imposat des de fora. És evident també que hi ha un gran i greu problema d’atomització del sector que fa que la gran majoria de llibreries tinguem uns marges comercials molt baixos i rígids. I crec que és aquí on plora realment la criatura. El fet d’estar supeditats a una dinàmica productiva externa, amb poca complicitat i informació prèvia per part dels editors de les seves apostes comercials fa que entre tots no enfortim i promocionem prou bé el producte i, pitjor encara, perdem massa energies i recursos amb anades i vingudes constants.

Penso també, com ell, que sovint es fa difícil compaginar el nostre perfil cultural vocacional amb l’empresarial. Però la veritat és que, en conjunt, ens n’anem sortint prou bé. A més, la voluntat de tenir una formació professional específica de caire universitari és una clara mostra que estem pensant també amb criteris de rendibilitat. És encara aviat per valorar l’Escola de Llibreria, ja que la seva trajectòria és molt curta (estem tot just impartint el curs corresponent a la segona promoció), però estem convençuts que servirà per disposar, des d’ara mateix, de llibreters ben preparats per a treballar dins l’actual xarxa llibretera o bé per emprendre el seu propi negoci amb garanties de saber quin terreny es trepitja. Les llibreries són un element estratègic que relliga prou bé l’accés ciutadà a la cultura escrita de manera eficient de manera franca, fàcil i directa. Ara bé, tampoc demanem que se’ns protegeixi artificialment com una espècie en perill d’extinció. Demanem, més aviat, disposar d’unes regles del joc que ens permetin viure dignament i seguir innovant amb garanties de no tenir sistemàticament una espasa de Dàmocles sobre nostre.

Igualment propostes i programes transversals de cooperació i treball en comú, com Liberdrac, o d’eines de gestió com Libridata, són indicatius d’un canvi de mentalitat per part de molts llibreters. No hi som encara tots, però déu n’hi do!

No podem tampoc menystenir el fet que l’actual crisi de consum en general entorpeix clarament la inversió en iniciatives encaminades a reforçar, modernitzar i potenciar l’actual teixit llibreter. Però alhora ha de ser un estímul per no quedar-nos aturats esperant que passi la tempesta. Perquè quan aquesta hagi desaparegut el panorama resultant serà ben diferent. I no ens podem permetre perdre el temps en lamentacions. Ara bé, és clar, que els llibreters  -i especialment els que hem assumit temporalment tasques directives- podem no encertar del tot el camí per sortir airosos. I és per això que sempre són benvingudes les aportacions internes i externes al sector que ens ajudin a debatre i reflexionar serenament, sense apriorismes. El coneixement de la realitat i el diagnòstic dels mals que ens afecten són fonamentals. I és clara i alliçonadora la descripció feta pel senyor Ruiz de la manera de treballar que tenen gegants com Amazon. Però no compartim tanmateix l’opinió que canviant només la llei del llibre, que unifica el preu en tots els punts de venda, ja tinguem solucionats bona part dels problemes actuals i de futur. Preferiríem disposar d’altres propostes més treballades que millorin les nostres estructures empresarials i passin també per encarar amb major eficàcia una millor valoració social de la lectura en general.

Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Crèdit foto: Francesc Rubí.

Llibreries de proximitat, posicionament del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Així com al setembre els col·legues editors van fer un manifest en defensa de la creació i del seu valor educatiu, social i de mercat, al qual el Gremi es va adherir,també els llibreters volem contribuir al debat de la funció del llibre i dels professionals que s'hi dediquen, tot reivindicant la lleialtat, les bones pràctiques i el valor econòmic que genera i es mereix. La junta del Gremi ha elaborat un document que recull les seves reflexions sobre l’ofici del llibreter.

Per tal d'enriquir el debat posem el document a la vostra disposició.

Último mes Abril 2018 Mes següent
L M X J V S D
week 13 1
week 14 2 3 4 5 6 7 8
week 15 9 10 11 12 13 14 15
week 16 16 17 18 19 20 21 22
week 17 23 24 25 26 27 28 29
week 18 30