Pirros, l'antimodel dels llibreters

Article publicat pel secretari del Gremi de Llibreters, Marià Marín, a Núvol.com en resposta al de Bernat Ruiz (Pirros, rei dels llibreters) sobre la sentència del Tribunal Suprem prohibint els descomptes per punts a Abacus.

L’article del Bernat Ruiz ens ha caigut com pluja fina, perquè es presenta carregat de raons i valorem l’en/raonar: posar raons a les paraules. Ens sacseja amb una crítica –mot que ve de criteri- fonamentada, entre d’altres, en el fet que podem tenir raó de llei però fem tard als canvis. Hi estem d’acord, per això volem respondre-li les raons, dialogar-les, més aviat, i, sobretot, agrair-li el temps que ha esmerçat a fer una anàlisi tan ben travada i que sempre ens és convenient.

En valorem l’aportació d’una qüestió en què els llibreters ens crèiem sols, la dels marges i el sistema comercial que es genera entre editors i comercials (grans o petits). De fet, els llibreters duem a aquest terreny una de les nostres ‘batalles’ principals, per bé que no mediàtica, perquè no es tracta tan sols de com es reparteix un guany sinó d’autèntiques baralles per acaparar més quota de mercat, batalles que de forma sovintejada es lliuren amb males pràctiques i amb il·legalitats flagrants –cas del llibre de text- que converteixen aquest país en un lloc d’inseguretat jurídica. Creiem que és en aques context que cal entendre d’altres seduccions referides a l’article i en les quals entrarem, com els descomptes o els enviaments gratuïts, que responen més a aquestes dinàmiques -que els propis editors consideren inacceptables- que no pas al seu suposat liberalisme positiu.

També agraïm de l’article la visió descriptiva del mercat, al marge de valoracions ètiques o legals: el món va cap a on va i segur que la batalla per seduir el client-lector la perderem si no es canvien, i si no canviem, determinades coses. I aquí, un apunt: les noves generacions, els nous hàbits i el nou model de negoci de l’entorn digital hi tenen força a dir.

Com que a l’article diu que hem de canviar i que ens equivoquem de batalles, però no hi acabo de trobar les propostes, plantegem punts damunt d’algunes is i suggerim propostes, algunes ja realitat. Som-hi.

Comença l’article, títol inclòs, amb Abacus i amb un paradigma: la raó legal no és la raó de mercat. I acusa els llibreters de perdre un temps valuós en batalles llargues, costoses i estèrils, per equivocades. La justícia en aquest país és lenta i això la fa injusta. Per això el Gremi té d’altra feina enmig d’aquesta lentitud. Vull dir que encara que els jutges hagin trigat 5 anys, nosaltres hem fet via entretant, i aquesta feina no es pot obviar, si es vol ser equànim. Per condensar i no avorrir: en aquests anys el Gremi ha impulsat dues mediacions amb la Generalitat i un pacte amb Abacus, aquest, previ i al marge del que decidís el Suprem.

Aquest pacte sí que va tenir ressò i crec que demostra per la via dels fets que el Gremi ha buscat preferentment l’aliança i l’acord a la judicialització i que Abacus s’hi ha avingut. En aquest senti, no ha guanyat el Gremi, sinó tots, perquè veníem d’anys de dubtes legals sobre determinades pràctiques comercials –amb canvi de Llei del llibre inclòs- i no hem aclarit què volia dir el legislador fins que el Suprem s’ha dignat resoldre-ho. Només aquí rau el problema i a cadascú les seves puces. Per a nosaltres, el pacte és la llei, i no a l’inversa, però si la llei no és clara, els òrgans de l’Estat tenen l’obligació de dirimir-ho, o en quin país volem viure? L’aclariment ens permet jugar tots amb les mateixes regles del joc, un principi tan comercial com democràtic. En aquest esperit, no sé a què ve la referència als òrgans repressors.

El preu fix i la limitació del descompte sobre el PVP –entre d’altres absurditats medievals- són grillons que tan sols beneficien les grans empreses del llibre.” Bé, de medieval res, suposo que és pura retòrica. En tot cas, emplaço el Bernat a analitzar, com han fet els diversos governs del nostre país i les diverses juntes del Gremi, els impactes reals dels diversos models de mercat, simplificant si voleu: els de preu fix (més aviat en diria preu únic) i els de preu lliure. Reduir, però, els sistemes de mercat a bons i a dolents fregaria la trivialització i, resultats al marge en cada estat, les condicions econòmiques, culturals, d’infraestructura i d’hàbits pesen tant com les estrictament comercials i/o legals, de manera que un model legal que triomfa allà pot fracassar aquí i a la inversa, perquè hi ha més factors en dansa que no aquests.

Això no obstant, crec que el Bernatencerta on rau el problema, que, com dèiem, és en els marges i en les situacions/relacions que se’n desencadenen. Ara, alerta, quan afirma que els grans cada cop ho són més, perquè a Espanya, com passa sovint, les coses vénen tard i les concentracions empresarials i l’anul·lació de les baules de la cadena de valor ens arriben una generació després que es fessin mestresses a tot Europa, amb preu fix o amb preu lliure, amb xarxa de llibreries o sense! També afegiré que si Catalunya fos un Estat independent hauríem de veure què diria Brussel·les, Tribunal de la Competència, amb permís del veto espanyol, és clar, sobre situacions de monopoli. Situacions que, curiosament, també trobarà el Bernat en mercats saxons. Vull dir que tot plegat és més complex que no sembla, però que li donem la raó en afirmar que el tema marges és clau i ens afegim a afirmar que en el llibre digital, amb marges més petits, amb quotes de mercat encara marginals però amb necessitat d’inversions de difícil, incert i llarg retorn, aquest problema es fa més punyent encara.

Si l’objectiu de tot plegat és defensar el petit llibreter i el valor cultural del llibre quan la majoria és escombraria, diu ell, és un tema, crec, enorme i complex, però no per això no cal abordar-lo: al contrari. Li dono una dada, no de diari, sinó d’estudi: a la major part dels països occidentals entre els 10 llibres més llegits gairebé els 5 primers són els mateixos, i per a ell segurament la meitat anirien al cubell. Deixo als crítics, o per a un altre debat, el valor de les obres i si no fan cap funció útil. En tot cas, vull fer remarca que ni a la Finlàndia on llegeixen més que ningú, ni a la França gelosa de la seva excepció cultural, ni a la Britània tan liberal, ni a l’indolent Sud, vés per on, resulta que tots fem, si fa no fa, igual. Tant fa quina llei imperi, ni si hi ha preu fix o no, o si hi ha llibreries, que tots llegim el mateix. Si esmolem la lupa ja veurem que no és ben bé així i que certes dades de mercat enganyen. Per exemple, que sovint les xifres espectaculars del més venut potser no superi el 10% del total de vendes i que hi ha molta fragmentació de coses bones, molt bones. Libridata, en aquest sentit, és una eina sectorial, iniciativa llibretera!, que ens permetrà afinar comportaments i ser prudents en les sentències. En tot cas, li reconec que, al nostre país, ens queda un tros enorme de camí per a ser com Finlàndia.

I parlant de Libridata, no puc admetre, em sap greu, que digui tan tranquil que els llibreters, com si fossin un sol home, no poden entendre les pràctiques comercials i a sobre perquè els les van prohibir. Si us plau, que són comerciants des de fa cinc-cents anys!!! I si, vol, per no enganxar-se a excuses de vellúries, una dada: la crisi que patim, que és de consum, la tenim 15 punts per sota de la mitjana del comerç des que hi ha crisi. Alguna cosa devem fer bé.

Tampoc entenc que argumenti ‘mala fe, ignorància’ i després ‘mandra intel·lectual’ tot dient que ens referim a un article de diari. Que m’acusi en tot cas a mi, de no entendre-ho, però no al Gremi o al conjunt de llibreters. Ara bé, que llegir titulars no el despisti a ell. Entenem i entenc els incentius. I els defenso. Potser és ell qui ha caigut en la mandra intel·lectual en no veure que el text que ha llegit és un extracte d’una cita d’una compareixença d’una hora i mitja al Senat, en la comissió que estudia l’impacte de les TICs en el món del llibre. I que l’endemà un diari se’n fa ressò, parcial. Vaja, que no és que reclamem coses perquè les haguem llegides al diari, sinó ben bé al revés: ens hem explicat i un diari n’ha recollit alguns bocins.

Continuo: en aquesta compareixença demanem prendre notes de com altres països, no només França, estan a l’aguait del mercat i, també, de les seves trampes. Si la República Francesa, amb consens majoritari, modifica un article de la llei –la tinc, la vaig rebre de l’Assemblea Francesa i del Sindicat (gremi) de Llibretes de França, no pas del diari, com m’acusa- serà que a tota França són tan ignorants o de tanta mala fe com els llibreters catalans? O potser mandregen com jo? O s’hauran llegit el diari El País, per ser més exactes, per decidir què fer? Si us plau!, la sospita de les autoritats és que sota la fórmula de l’incentiu o la gratuïtat dels ports s’amaga una frau de llei, no una pràctica comercial legal i noble i dinàmica. Se’n diu així, frau de llei, perquè l’incentiu serviria per a camuflar pràctiques de dumping, perquè el dumping, si no ets un banastre, sempre es fa encobert, que ja té prou raó que per això costa tant de demostrar i és per això que hi ha fiscalistes al darrere.

És diferent, però hi enllaça, el cas de les que jo anomeno ‘fuites fiscals’. Que no ens acusi de moralistes o de defensar segons quines lleis a conveniència. Les lleis, a complir-les, o no som estat de dret. Ara bé, el món corre més que les lleis i Internet encara més. Això ho compartim, oi, Bernat? Per això els fiscals dels USA –on ni tenen preu fix, ni llibreters com nosaltres a protegir, ni Franco ni la democràcia els va prohibir res, i on són els reis del MKT-, els fiscals dels USA, dic, han cridat Apple, entre d’altres, per veure què passa amb els impostos que ‘volen’. Al final, tot legal, però perquè la rapidesa dels mercats globals crea buits legals sobre matèries no legislades encara perquè no n’existia el supòsit. En aquest cas, el de crear empreses filials sense seu fiscal. També apuntar que la mateixa UE adverteix Luxemburg que els seus 17 o 18 punts d’IVA més baix no respon a cap política fiscal sinó a competència deslleial envers la resta de països de la Unió. No ho dic jo ni els llibreters, ni ho hem llegit en un retall de diari, ho diuen els fiscalistes de la Unió.

Què defensem? Allò que defensen diversos països, començant per la Unió Europa: que les transaccions comercials tributin -fixa’t tu quina petició- i que tributin allà on s’esdeven. Altrament són injustes. A mi, que l’empresa X s’instal·li on vulgui, però que faci veure que s’instal·la en un lloc per tenir la facturació en un altre, que compri i vengui en el primer lloc per no pagar en cap, doncs, no, no em sembla just, sinó tot el contrari. És això, simplement. Ni tan sols és un tema moral, sinó de justícia tributària. I sí, tot plegat al marge, considerem que el comerç de proximitat, com el global, aporta valors i actius, un dels quals és el retorn social en el seu territori. Cap vergonya, en aquest sentit, com tampoc cap por en internacionalitzar el sector.

Defensem complir les lleis i canviar les periclitades. Per això Brussel·les ha demanat a Luxemburg que revisi la seva política fiscal. Ja veus que no es tracta d’arguments morals sinó d’escletxes legals. Que les lleis són periclitades és el que vaig dir al Senat, per això hi parlava d’inseguretat jurídica, perquè es fan lleis que responen a cànons, idees i models de negoci que ja no són vàlids i que, a més, la gent no entén o no vol, i per això no es compleixen, cas de la recent sobre la propietat intel·lectual. En el Senat, i arreu, defensem que estem a favor d’un canvi de model de negoci i és urgent -urgent- una reconversió industrial. En aquest punt, veuràs, si no ens llegeixes de segones i comproves les fonts, que estem en línia amb tu.

No demanem res a l’executiu, més que fer complir la llei (l’Estat espanyol és el segon més pirata del món, un dels que té l’honor de tenir major frau fiscal…), sinó que precisament, i torno a Abacus, demanem aclariment sobre la llei i ho fem a qui toca, que no és pas l’executiu. Si no tens mandra, intel·lectual o física, i et llegeixes el diari de sessions del Senat, que tampoc no és poder executiu, veuràs que recriminem que les lleis no valen de gaire en un país que les incompleix i que a sobre es fan lleis inútils per periclitades, just la seva adjectivació. Ara, no matem tot el que és gras: n’hi ha de bones, però complim-les! Tenim el dret -i afegiré que el deure- d’exigir-ho. El món va per unes bandes i les lleis, tard, són del XIX. Són paraules meves de fa quinze dies. Per això acordo amb tu que si ens obsedim per quelcom és per les males pràctiques i pels buits legals (no per anar a judici, que en cinc segles només hi ha hagut Abacus).

Dels buits legals en dius llimbs, que és allò que no és ni el cel ni l’infern i ja fa dos papes que dubtaven de si eliminar-ho. Per això hem pactat abans d’anar al jutjat. Per això negociem dins i amb tot el sector (a la Cambra del Llibre). Per això hem activat, molt abans d’Abacus, Libridata, l’Escola de Llibreria i Liberdrac, com a projectes estratègics i compartits que són respostes proactives als reptes de producció, distribució, hàbits i consum actuals. Per això hem anat fins i tot al Senat, amb dubtes de si farà cap servei. No perderem oportunitat de resoldre problemes, omplir buits i actuar amb bones pràctiques, adequades als canvis, incerts, ep!, que cada dia neixen i moren però que, si mirem enrere, ens dibuixen un paisatge divers al que coneixíem.

Bernat, no és difícil imaginar que el Gremi té altra feina que perdre tot el temps i energies en judicis, per això Abacus va entrar ja fa molts mesos al Gremi amb un acord de pràctiques comercials pactat al marge dels dictàmens de la justícia i per això ja fa anys que hem apostat per estratègies com la professionalització: hem creat  amb la UB la primera, repeteixo, la primera Escola universitària de Llibreria de l’Estat, amb continguts de llibre i continguts de gestió empresarial i digitalització. Més encara, hem creat amb tot el sector (idea dels llibreters, però feta amb editors i distribuïdors) l’eina de què t’he parlat, Libridata, una eina de business intelligence, com les farmàcies, per saber els llibres on són, qui els té, les disponibilitats i l’anàlisi de mercat, per tal de crear sistemes d’eficiència i de servei que permetin reduir costos i millorar el servei i, sobretot, allò de què parles com a bàsic: els marges.

I per acabar, per citar només tres fronts, hem creat Liberdrac, una empresa, una empresa, sí, per a vendre llibres digitals. Perquè volem tenir identitat digital: cap por al món nou dels negocis, de la creació, edició, distribució i els hàbits digitals; ans al contrari, ens hi afegim amb entusiasme.

En això esmercem el temps i els diners, t’ho asseguro, en projectes estratègics que són respostes als reptes actuals. Ens en sortirem més bé o més malament, i esguerrarem vies. Ara bé, si creiem que quelcom és il·legal, és evident que anirem al jutjat, però reitero que, tribunals al marge, el pacte és el camí que hem fressat i  no hi ha prova més gran que haver-ho fet precisament amb Abacus.

Marià Marín i Torné, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Fotos (de dalt a baix): Llibreria L'Altell, de Banyoles -crèdit: Llibreria L'Altell-; Llibreria Viladrich, Tortosa -crèdit: Llibreria Viladrich-; i parada de venda de llibres de Sant Jordi de la Llibreria Horitzons, a Barcelona -crèdit: Monmar C.-.

El Gremi de Llibreters, satisfet amb la sentència del Suprem que tanca el litigi sobre els descomptes per punts amb Abacus

El Gremi de Llibreters de Catalunya està satisfet per la resolució del Tribunal Suprem que declara il·legals les promocions d'Abacus d'aplicar descomptes superiors als autoritzats per la normativa en la venda de llibres (d'un màxim del 5% exceptuant Sant Jordi que és un 10%). La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) també ha mostrat la seva satisfacció per la sentència. “Estem satisfets perquè la resolució ens és favorable però sobretot perquè tanca un litigi que ja feia massa temps que durava”, afirma Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters que ha remarcat que “això ens permet tancar pàgina per seguir treballant tots plegats per fer un sector més fort”.

El procés judicial el va iniciar al 2008 el Gremi de Llibreters de Catalunya junt amb la CCC i Salvadora Julian, com a associada al Gremi, per considerar contrària a la legalitat l’anomenada “nova fórmula d’estalvi cooperatiu” que Abacus realitza en els actes de transmissió de llibres als seus socis consistent en l’entrega de “punts Abacus” per un import del 10% del preu a aplicar en l'adquisició d'un nou llibre a banda del descompte legal del 5% que preveu l’article 9 de la “Ley 10/2007, de 22 de junio, del libro, la lectura y de las bibliotecas”.

La sentència resol definitivament aquesta qüestió i declara que l’actuació d’Abacus mitjançant la nova fórmula d’estalvi cooperatiu és contrària a la normativa vigent. També afirma que la Llei 10/2007 va oferir una més clara definició dels deures dels agents del sector i confirma que “el llibreter o qualsevol altre operador econòmic, sigui quina sigui la seva naturalesa jurídica, inclosa una cooperativa, quan vengui o realitzi transaccions al detall, està obligat a respectar el preu fix establert per l’editor, amb la única possibilitat d’aplicar un descompte del 5%”, exceptuant els supòsits d’exclusió i les excepcions al preu fix que preveu la mateixa normativa.

El Gremi de Llibreters de Catalunya i la CCC es proposen seguir treballant amb confiança i generositat per a totes les empreses del sector –dins del qual hi ha Abacus– de cara a enfortir-lo a través d’eines i projectes específics i d’acord amb el marc legal vigent i que ha quedat ara definitivament ben interpretat.

 

El Gremi de Llibreters de Catalunya dóna suport al primer concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys

El Gremi de Llibreters de Catalunya dóna suport al concurs de booktrailers adreçat als joves de 14 a 18 anys que convoca el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura. Des del Gremi, s'obsequiarà amb un lector d'e-books als guanyadors en les quatre categories del concurs (millor tràiler, millor guió, el més creatiu i el premi del públic). Un booktrailer és un petit vídeo publicitari que presenta un llibre de manera que capti l’interès de lector, amb l’ús de qualsevol tècnica audiovisual, des d’actors i rodatge fins a videoanimacions.

El web http://www.booktrailer.cat concentra tota la informació del certamen: les bases, el formulari per fer la inscripció i també exemples de booktrailers. Es pot participar per equips d’un màxim de 4 persones i el termini per presentar els vídeos finalitza el 12 de novembre de 2013. Els joves poden fer servir el seu mòbil o qualsevol càmera que gravi vídeo per fer el tràiler, de manera que es facilita al màxim la participació. Es concediran premis al millor booktrailer, millor guió, al més creatiu i també al més votat pel públic. Es poden guanyar lectors d’e-books, visites al Diari Ara, entrades per a la Filmoteca de Catalunya i lots de llibres. El lliurament dels premis es farà en un acte públic que tindrà lloc a Barcelona, el dia 29 de novembre a la Filmoteca de Catalunya. Entre la dotzena de membres del jurat d'aquests premis, hi ha cares conegudes com el músic i actor Andreu Rifé o les escriptores Gemma Lienas i Hypatia Pétriz. També hi participa el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura.

Aquest concurs de booktrailers té per objectius promoure la lectura entre els adolescents i joves, millorar la relació i serveis de les biblioteques públiques envers aquest públic, i fomentar el desenvolupament d’habilitat digitals, creatives i col·laboratives dels joves lectors. Amb aquest propòsit el Servei de Biblioteques ha desenvolupat el projecte amb l’empresa Bookmovies, i compta amb el suport del Gremi de Llibreters de Catalunya, i la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, el Diari Ara, el Gremi d’Editors de Catalunya. També hi col·laboren 14 editorials: Alfaguara, Ediciones B, Bambú Lector, Bromera, Cruïlla, Destino, Edebé, Everest, Fanbooks, La Galera, Macmillan, Maeva, Montena, i Tombooktu; i els partners Clack, Webbambu i Spread.

DESCARREGAR NOTA DE PREMSA DEL GREMI DE LLIBRETERS SOBRE EL CONCURS DE BOOKTRAILERS.

 

El Gremi de Llibreters insta a prendre mesures per evitar la competència deslleial d'algunes multinacionals

El Gremi de Llibreters insta a les administracions a prendre nota de la proposta de llei recentment presentada a l'Assemblea Francesa per evitar que gegants de la distribució com Amazon i FNAC puguin afegir al descompte legal del 5% del llibre la gratuïtat de l'enviament. Una pràctica que es pot considerar com a dumping, és a dir, vendre amb pèrdues, per tal de perjudicar les llibreries independents, molt castigades els últims anys en les seves vendes i facturació per la crisi, com es pot llegir en aquesta noticia publicada a Elpais.com.

En aquest sentit, el Gremi reclama als governs “prendre mesures, urgents i reiterades i de pressió en instàncies estatals i europees”. També els insta a estar amatents per tal de fer complir la llei del llibre i la normativa comercial en temes que legalment ja estan resolts “com les males pràctiques i l’incompliment de lleis de comerç i del preu fix, tant habituals en les campanyes del llibre de text”. També recorda que aquestes empreses "no generen retorn social dels seus beneficis al país on venen, via impostos, com la resta d’establiments comercials, ja que cotitzen en paradisos fiscals".


El Gremi de Llibreters dóna suport al manifest dels autors de literatura infantil i juvenil contra la reutilització dels llibres de lectura

El Gremi de Llibreters de Catalunya dóna suport a les reclamacions de la nova plataforma Autors i Autores en perill d'Extinció (APE) contra la reutilització dels llibres de lectura i que recullen en un manifest adreçat a mestres, AMPES i instituciones educatives. S'hi adverteix que aquesta pràctica provoca “problemes i EROS en editorials, el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de molts autors i autores”. “Però el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres”, afirma el document que també agraeix “tota la tasca de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys”.

El manifest constata que a l'actualitat “a moltes escoles de Catalunya es considera que els llibres són una despesa prescindible per a les famílies i cal que siguin reciclats i passin de mà en mà sense pertànyer a ningú. La 'reutilització' sovint no fa distinció entre llibre de text i llibre literari”. El mateix col·lectiu ja va aconseguir el 2011 amb el Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari, signat per 400 persones vinculades al món del llibre, que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat rectifiqués i deixés de finançar programes de reutilització de llibres a institucions i AMPES.

Podeu descarregar-vos el manifest, aquí.

Crèdit foto: Llibreria Pati de Llibres.

Último mes Abril 2018 Mes següent
L M X J V S D
week 13 1
week 14 2 3 4 5 6 7 8
week 15 9 10 11 12 13 14 15
week 16 16 17 18 19 20 21 22
week 17 23 24 25 26 27 28 29
week 18 30