“Els irredempts”, Cristina Garcia Molina (LaBreu Edicions) 

Els irredempts és una narració en tres temps. Com en els tríptics de Francis Bacon, els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia. És un tríptic de diapositives en fuita: un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una família superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l’amor platònic enmig de l’art. 

La divisió en tres espais de diversitat narrativa s’unifica en una sola, intensa, experiència de llenguatge. Aquests episodis de situació i condició humanes, que per si mateixos agiten la passivitat distant del lector, s’eleven a través d’un manierisme contingut, que allunya la complaença en la bellesa per enfrontar el lector a una sensació d’abisme situada en el territori del sublim. 

Hi podeu llegir espais d’exili, de desarrelament, de dol, històries de renegats i de fronteres —socials, familiars, personals. D’integracions i de desintegracions. I, al final, sempre un anhel: tornar al lloc d’on venim. Si aconseguim recordar quin era. 

Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975). Viu a Girona. És professora de llengua i literatura i fa classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de relats Silenci a taula (Viena Edicions, 2014). També és l’autora dels textos infantils de Plou…però quin sol! (La Meceua, 2013). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre. 

“La promesa”, Damon Galgut (Les Hores) – Trad. Àfrica Rubiés. 

“La promesa”, Damon Galgut (Libros del Asteroide) – Trad. Celia Filipetto. 

Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d’una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. 

La generació més jove, l’Anton i l’Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d’anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia…, però d’alguna manera, a mesura que passen les dècades, i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se. 

Damon Dalgut (Pretòria, 1963) és un dramaturg i novel·lista que viu a Ciutat del Cap. 

Va néixer a Pretòria el 1963 i va estudiar teatre a la Universitat de Ciutat del Cap. Va escriure la seva primera novel·la, A Sinless Season (1984), quan tenia disset anys. Des d’aleshores ha escrit nou novel·les. L’obra The Good Doctor (2003), ambientada a la Sud-àfrica posterior a l’apartheid, va guanyar el 2003 el Commonwealth Writers Prize (Africa Region, Best Book) i va ser finalista del Booker Prize for Fiction 2003 i de l’International Dublin Literary Award 2005. 

Les seves últimes novel·les són In a Strange Room (2010), nominada al Booker Prize for Fiction 2010, i Arctic Summer (2014), un relat de ficció de les relacions d’E. M. Forster a Alexandria i l’Índia en temps de guerra. 

“Hi havia una forma”, Gazhole&Cruschiform (Editorial Barrett) – Trad. Teresa Duran. 

“Érase una forma”, Gazhole&Cruschiform (Editorial Barrett) – Trad. Luisa Lucuix. 

Hi havia un regne de monarques estirats, amb uns hereus que van néixer força deformats. La princesa equilàtera era la gran esperança, però un pretendent amorf va convertir la successió en un bon maldecap. 

El personatge principal de la narració, la Triangle, com els personatges secundaris i l’antagonista, són semblants als de tantes històries velles i rellegides. Segueixen la seva mateixa línia argumental i es valen del mateix fil conductor que els contes tradicionals, encara que ara tinguin una nova aparença. 

La seva estètica, més pròpia dels temps que corren i de la societat en què vivim, respon a nous paradigmes socioeducatius, intrínsecament relacionats amb els nous sistemes de comunicació a través del llenguatge visual. 

Marie-Laure Crusch, al capdavant de l’estudi creatiu Cruschiform, i l’il·lustrador Gazhole són els encarregats de reformular el conte, reprenent la tradició i subvertint-la. I ho fan valent-se de dos elements que fan servir cada dia en el seu ofici d’il·lustradors: el color i la forma. Amb l’ajuda de tots dos i la forta expressivitat gràfica de les seves composicions, ens sedueixen i ens guien cap al regne del fantàstic. Gràcies a aquesta forma particular d’obertura, el lector obté la clau que obre la porta d’entrada al món de la imaginació. HI HAVIA és, per tant, un vehicle que transporta immediatament el narrador, el lector o l’oient al món de la fantasia, un marc espaciotemporal en el qual els convencionalismes, els arquetips, els rols i les normes de la tradició no es compleixen —i això no té conseqüències adverses, com sí que passaria en la realitat. El duo d’il·lustradors parisencs cedeix protagonisme als elements del disseny: la paleta cromàtica, la geometria o la tipografia són alguns dels nous personatges, i el propòsit, en incloure aquest repartiment tan singular, és el d’arribar a nous lectors, perquè tot i que els contes tradicionals continuïn sent tradicionals, els seus receptors són molt diferents dels que van ser destinataris d’aquestes narracions originalment i posen en evidència la necessitat d’acostar la cultura popular a nous estàndards socials, actualitzant rols de gènere, reivindicant la igualtat, la riquesa de la diversitat i participant de manera activa en l’educació de lectors lliures, iguals i tolerants. 

Per acabar, Hi havia una forma ens revela en el seu desenllaç que potser no és estrictament necessari tancar el cercle apel·lant a la felicitat i encara menys fer-ho en contra de la voluntat d’un triangle o a costa de les perdius. Perquè el final del viatge a la fantasia és, en unes altres paraules, la tornada a la realitat. 

“Fills d’Èodhum”, Roger Tarrés (Fanbooks) 

Fills d’Èodhum 1. L’amenaça verda és el primer volum de la trilogia heroica escrita originalment en català per l’escriptor arbucienc, Roger Tarrés. Fills d’Èodhum recull el millor del gènere fantàstic medieval: els conflictes bèl·lics i l’enemistat entre territoris, la màgia desapareguda i retrobada, la lluita pel poder i l’amor i el respecte per la naturalesa. Roger Tarrés ens presenta un món ric amb una magnífica ambientació medieval que es caracteritza per una enemistat històrica entre regnes. Destaca, a més, la profunditat i complexitat de tots els personatges i, en especial, de la seva protagonista, una noia decidida i valenta que no ha de competir per trobar el seu lloc entre els homes, sinó que ja és respectada per les seves qualitats. L’amenaça verda és una història de bons i dolents que enganxarà el jovent des de la primera pàgina. Els lectors no hauran d’esperar gaire per descobrir quin serà el destí de l’Àstrid i els seus amics. El segon títol, Els cinc exèrcits, ja és a les llibreries, i el tercer, La fletxa blava, sortirà a la venda a la tardor. 

La jove Àstrid és la protectora del seu poblat. Té els ulls blaus i el do d’alentir el temps. Quan uns assassins d’ulls verds aniquilen la seva gent, recorrerà mig món buscant la seva germana supervivent. Els seus enemics pretenen reunir aquells amb diferents colors d’ulls i amb poders especials per iniciar de nou la Gran Guerra entre els regnes de Niburesh i Hímdor. En el camí, trobarà en Rúnuc, un milicià de Niburesh d’ulls vermells amb el do de la immortalitat, i en Yàgon excomandant de Hímdor, per qui se sent atreta. 

Roger Tarrés Rodrigo (Arbúcies, 1993) va néixer al cor del Montseny. Va créixer envoltat de natura i històries de fantasia i ciència-ficció que el van conduir a estudiar Física i a interessar-se per la història i l’escriptura. L’amenaça verda (Fanbooks) no és només la primera part de la trilogia Fills d’Èodhum, sinó també la seva primera novel·la. 

“Pardaleta”, Joana Estrela (Editorial Meraki) – Trad. Àlex Tarradellas. 

“Gorrioncita”, Joana Estrela (Editorial Meraki) – Trad. Mercedes Pineda. 

Quan la Raquel ens comença a explicar la seva història, la Pardaleta ja ha entrat a la seva vida. No de cop, sinó de manera lenta i subtil, primer als passadissos de l’institut, després als assajos de teatre. 

La Raquel només la coneix de vista, però compta els dies que falten per tornar a trobar-se-la i comença a fixar-se en petitíssimes coses, com l’etiqueta de la samarreta de la Pardaleta que li frega la pell del coll. 

La Raquel comença a preguntar-se: “Quina és la distància que permet estar separat d’algú sense donar a entendre que no es vol cap distància?” 

Amb aquest nou títol estrenem una nova línia juvenil. Aquesta novel·la gràfica ens apropa una història sobre canvis en l’adolescència, sobre la descoberta de la pròpia identitat en un moment de moltes preguntes amb respostes molt confuses, i ens parla, sobretot, de l’amor. Un llibre que ens interpel·la directament amb una sensibilitat natural i primària; la transparència dels sentiments que hi apareixen ens aproparan a una història on l’amor, tan abstracte i a voltes tan incomprensible, ens acompanya en l’aventura de créixer. Una història que reivindica i dona visibilitat a l’amor LGTBIQ+. 

Joana Estrela (Penafiel, 1990) va començar aviat a dibuixar retrats de família, sobre els quals escrivia llegendes divertides. Li agradava molt fer llistes de de «coses que diem quan estem enfadats» i després aplicar-les als retrats que feia. A la mare, en un dels seus aniversaris, li va tocar un retrat envoltat de frases que utilitzava per renyar al pare, com «No trepitgis les catifes de l’habitació!» o «No has tallat la carn a les teves filles i ja estàs menjant del teu plat!». 

El seu mètode de treball no ha canviat gaire des de llavors, perquè el que la motiva a començar un llibre nou segueix sent el fet de divertir-se. 

Va estudiar Disseny de Comunicació a la Facultat de Belles Arts de Porto (2012). Va passar per Budapest i per Vilnius fins a tornar a Porto, on treballa en l’àrea de la il·lustració i el còmic. 

L’any 2014 l’editorial Plana va publicar el seu primer llibre, Propaganda. Dos anys més tard Planeta Tangerina va editar Mana [Germana], l’obra guanyadora del I Premi Internacional de Serpa d’Àlbum Il·lustrat. El 2016, Mana també va guanyar al festival de còmic Amadora BD el Premi a la Millor Il·lustració de Llibre Infantil (Autor Portuguès). 

LLIBRETERS AMB MÉS DE 35 ANYS D’OFICI

Sergio Bassa Giralt

(Móra d’Ebre, 1964). Curiós, inquiet, observador, amant de la lectura, les converses i les sobretaules llargues, li agrada participar en els projectes de les diverses entitats culturals, educatives o privades que aportin valor afegit al seu entorn. Després dels estudis secundaris, s’incorpora al negoci familiar, un taller d’impremta tradicional i papereria iniciat el 1903 pel besavi Antoni Bassa. Des dels inicis, és un espai de referència per a la lletra impresa en les comarques properes. Als anys 80 del segle passat, viu en primera persona la transició a l’òfset i la informatització, que desemboca en la diversificació del negoci entre els germans i amb un nou local, que permet ampliar-ne i consolidar-ne els objectius. Amb una nova exposició de llibres, més gran i dividida en seccions i amb una distribució versàtil, s’hi realitzen múltiples activitats vinculades al sector. Una de les més destacades ha estat la participació, des dels inicis, en la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, tot seguint amb la tradició d’implicació del negoci amb el desenvolupament del seu territori. El seu darrer repte, amb l’esperit de servei de qualitat que el caracteritza, és la transició al món digital, que acompleix amb la participació en Libelista, la llibreria de llibreries, i amb la botiga en línia, per continuar l’atenció personalitzada als seus clients.

Rosana Lluch

S’autodefineix com a Rosana Lluch, llibretera independent i apassionada pel món del llibre i la lectura. Al capdavant de Llorens Llibres, situada a Vilanova i la Geltrú des de fa més de cinquanta anys, tothom li ha sentit a dir, alguna vegada i una altra: Estimo el meu ofici. No crec que hi hagi un ofici més bonic que el nostre. Recomanar llibres que t’han agradat, lectures que els lectors no s’haurien de perdre, descobrir nous autors i compartir-ho amb els clients és el que he fet sempre. Crec en el llibre i en el poder de la literatura per canviar el món.

Autèntica llibretera de vocació, transmet el gust, la tria, la cultura que acumula i treballa, perquè concep els llibres com a finestres obertes al coneixement. O a les palmeres i la mar, davant de les quals confessa que li agrada de llegir. Deu ser per això que malda per trobar el llibre que cadascú voldria, busca o li caldria. I s’esforça -amb èxit- perquè la llibreria sigui un lloc amable, acollidor i, sempre, un focus irradiador de cultura.

GALA DEL XXIV PREMI LLIBRETER

Selecció d’imatges

Si vols veure totes les imatges de la Festa, clica aquí!

PREGÓ DE LLUÍS AGUSTÍ

DISCURS D’ERIC DEL ARCO