Aquí teniu el pregó que la nostra estimada companya Àngels Bassas va realitzar el passat 27 de juny en l’acte de lliurament de la XIX edició dels Premi Llibreter.
“Bon vespre a tothom,
Primer de tot, deixeu-me donar-vos les gràcies, estimats llibreters i llibreteres, per decidir convertir-me en la pregonera del Gremi de Llibreters de Catalunya, (en aquest XIX DINOVÈ Premi Llibreter 2018). Un “paper” que em fa molta ilusió assumir, no només com a actriu sinó com a escriptora. Les paraules han estat sempre les aigües on navego i on sóc feliç; quan interpreto, com actriu…m’hi submergeixo, i quan escric… els mots i els personatges emergeixen de la boira.
El llibres han estat sempre un dels meus fidels acompanyants de vida. El adoro, els estimo, els cuido, els oloro, els guardo, els
subratllo i no només els llegeixo sinó que es fiquen dins meu com l’aire que respiro. Llegeixo de tot, novel·la, assaig, teatre, poesia, filosofia, contes…propectes…rètols…i també mirades i vides…
Amb el llibres puc riure, plorar, pensar, emocionar-me, volar i ser més lliure.
Els llibres m’ajuden a trobar respostes, a somiar i a entendre millor l’ésser humà.
Sempre he dit que la ficció, la fantasia i la imaginació serveixen per a millorar la realitat imperfecta.
I deixeu-me que us digui el que ja he escrit en un dels meus articles:
Tinc un desig que demano als astres i un somni que es repeteix quan dormo. Tinc pensaments que voldria que es fessin carn de
llibre. Somio com a mare, que seré capaç de vèncer al monstre de les pantalles, a cops de llibre.
Somio que el meu fill no es deixarà engolir per l’abducció d’una pantalla, i que també pensarà, somiarà i tindrà desitjos entre
les flaires dels papers de molts llibres.
Desitjo i faig conjurs invisibles de mare, mentre somio desperta, perquè estimi els llibres com els he estimat jo. Flairant-los, devorant-los i gaudint-los.
Voldria que sentís la mateixa inspiració que a mi em provoca un llibre: aquella estranya sensació de que algú altre, l’autor, ha sentit coses que jo mateixa sento, però ho expressa d’una forma tan bonica i delicada, que m’hi sento identificada fent que la vida sigui més bella. Les paraules i els llibres, sens dubte, m’acompanyen sempre, vagi on vagi.
Estimo els llibres, els llibreters, als lectors i espectadors, perquè ells fan possible que allò que escric, creo o interpreto, prengui vida.
La vostra percepció…fa que la creació tingui un sentit a través del diàleg entre consciències que només l’art ens proporciona.
L’art, el teatre, els llibres, la cultura en general… ens transformen dia a dia i ens fan sentir més vius.
Els llibreters i llibreteres sou una mena de mags o fades del bosc que sabeu trobar solucions per a tots els gustos. Sou els que sabeu aconsellar-nos, els que sabeu llegir-nos el pensament i recomanar-nos el llibre adequat a cada moment de vida.
I ara seré una mica trapella. Ja sabeu que els escriptors depenem absolutament de vosaltres. Com ens col·loqueu el llibre a les
vostres llibreries, és moooolt important…Dipositem els nostres fills literaris a les vostres mans. I la vostra benedicció com a llibreters ens obre la porta als nostres estimats lectors.
Així que permeteu-me que utilitzi unes paraules del meu proper llibre, que trec al setembre, que em semblaven molt oportunes pel
que avui ens ocupa:
El món sembla haver triat la decadència del valor de les paraules
que només poden prendre sentit si són traduïdes als fets.
El món sembla haver triat empobrir la humanitat
assassinant la cultura i el pensament.
Submergits en la decadència cultural,
assassinem la nostra llibertat.
Perquè si les paraules fossin sinceres,
esgarraparien les injustícies,
transformarien el mal en compassió,
bufetejarien l’opressor i l’insolent,
escopirien humilitat a l’arrogant,
emmudirien l’envejós,
bandejarien la incomunicació,
ensenyarien el llenguatge de l’amor,
farien justícia a les ànimes pures
i endolcirien de veritat autèntica les vides de les persones.
Potser el món és una màscara cruel que ens enganya,
un company de vida que colpeja l’existència.
Però resistim perquè la poesia s’escola i vessa
dels recipients de cors autèntics.
I finalment, i ja per acabar… afegeixo que la cultura és l’últim reducte de resistència que encara protegeix la nostra veritable
essència. I això implica estar amatents a les noves generacions, en el terreny de l’educació, perquè ens toca vetllar per ells.
Llegir ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa viatjar a altres consciències. Perquè ens els llibres hi trobem emocions, pensaments, desitjos, empatia i llibertat.
Aixi que m’agradaria pensar que nosaltres, amb el nostre compromís amb la cultura, millorarem la realitat imperfecta, perquè ens faci ser, a tots plegats,i a les noves generacions, una mica més lliures i, sobretot, i per davant de tot, millors persones.
Moltes gràcies i bona festa
ÀNGELS BASSAS.