En aquesta nova festa de la Nit de l’Edició, la Cambra del Llibre de Catalunya, institució integrada pels editors, llibreters, distribuïdors i indústria gràfica de Catalunya ha atorgat el 30è Memorial Fernando Lara a la Llibreria Sendak, una llibreria cooperativa de Barcelona especialitzada en literatura infantil i juvenil. Inaugurada el desembre de l’any 2017 per l’Aitor Martos i la Núria Càrcamo, tots dos alumnes del Postgrau de Llibreria que impulsa conjuntament el Gremi de Llibreters de Catalunya i la UB. Al setembre de 2022 el projecte creix amb la incorporació de l’Eva Carrió, també alumna del mateix postgrau.
En la mateixa gala els editors han reconegut avui els 100 anys d’activitat continuada d’Editorial Barcino i Editorial Clie, els 75 anys d’Editorial Planeta i els 25 anys de Gemser Publications, Ediciones de Intervención Cultural (El Viejo Topo), Editorial Minúscula i Profit Editorial. Aixi mateix, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ha lliurat el Premi de Traducció Ángel Crespo al tàndem format per Agata Orzeszek Sujak i Ernesto Rubio per la traducció del polonès al castellà de «Los Libros de Jacob» d’Olga Tokarczuk, publicada per Editorial Anagrama; i Marta Pera Cucurell ha obtingut el guardó en la primera edició del premi en català a la traducció de l’anglès de «Cartes a la meva mare» de Sylvia Plath, publicada per Edicions del Periscopi. En el decurs de l’acte, el Gremi d’Editors de Catalunya ha atorgat el Premi Atlàntida a Juan Luis Arsuaga per ser un dels paleontòlegs més destacats del món, el divulgador científic més important d’Espanya i per les seves nombroses publicacions que han arribat a tots els públics i s’han traduït a diversos idiomes.
Amb motiu de la Nit de l’Edició es fa balanç del sector editorial, amb el titular que es tancarà el millor any de la història, impulsat per la incorporació dels joves a la lectura.
L’any 2024 serà el millor de la història del sector editorial impulsat per la incorporació dels joves a la lectura i per la consolidació del llibre com una de les opcions favorites dels ciutadans dins de la diversitat d’oferta de l’entreteniment cultural. Aquesta tendència, que es va començar a notar clarament durant la pandèmia ha portat al sector editorial, excloent els llibres de text, a un creixement de les vendes del 35 % des de 2019 que en el cas de la literatura juvenil és de l’ordre del 45 % en aquests últims cinc anys.
El Gremi d’Editors de Catalunya estima que a aquest fenomen de la literatura juvenil, que ha continuat amb força durant el 2024 amb un increment de l’ordre del 16%, s’hi han d’afegir també els increments d’un 10 % de les vendes dels llibres de ficció i de no ficció, que representen un 70 % del mercat del llibre d’interès general, l’impuls de vendes del llibre de butxaca, gràcies al comerç electrònic i que el còmic i el manga aquest any s’han recuperat de la correcció tècnica dels dos últims anys. Amb aquestes dades, i si es compleixen les previsions de que el llibre continuarà essent un dels regals favorits d’aquest Nadal, el sector acabarà el 2024 trencant tots els rècords de vendes de la història del llibre d’interès general i superar els 1.200 milions d’euros de facturació, amb un creixement superior al 10 %.
El president del Gremi d’Editors de Catalunya assenyala que «el llibre es la primera indústria cultural i que dona feina de forma directe i indirecte al voltant de les 35.000 persones a Catalunya». Respecte al comportament de les vendes dels llibres d’interès general en català, que representen prop d’un 30 % del mercat a Catalunya, han consolidat la seva posició el 2024 i cal destacar la vitalitat del català expressada clarament per Sant Jordi i durant la Setmana del Llibre en Català i s’estima que també tindrà un gran comportament aquestes festes de Nadal.
Les llibreries i les cadenes de llibreries continuen la seva consolidació el 2024 com l’opció preferida pels lectors a l’hora de comprar els llibres i deixar-se recomanar i mantenen uns creixements també pròxims als dos dígits com el comportament del mercat. El president del Gremi ha destacat que «les administracions haurien de ser més sensibles i valorar el paper que fan les llibreries a les ciutats i els pobles com a agents culturals i haurien de plantejar-se ajuts per fer front a l’efecte de la gentrificació que encareix els locals i dificulta molt la viabilitat dels projectes».